FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda bizantina d'or. besant blanc Besant d'argent. Moneda d'or o d'argent semblant al besant usada a l'edat mitjana. En heràld., figura rodona i plana sempre de metall i sobre un camper de color. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blanc brillant, tou, fàcilment fusible, mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent (símbol, Sn; nombre atòmic, 50; pes atòmic, 118,69). En heràld., quadrilòbul faixat ondat d'argent, d'atzur o de sinople. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb brodats d'or o d'argent. Teixit en la fabricació del qual entren fils d'argent o d'or o d'ambdós metalls, especialment teixit en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d'una superfície metàl·lica brunyida o mat d'estany, d'argent, d'alumini, d'acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d'or. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d'un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica. Un so metàl·lic. Diner en or, argent, coure, níquel, etc. en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic radioactiu artificial, de la família dels actínids, de color blanc d'argent, molt mal·leable, la desintegració de l'isòtop 239 del qual genera plutoni (símbol, Np; nombre atòmic, 93; pes atòmic de l'isòtop més estable, 237). [...]
